27 de febrer de 2009

Devorador d'ànimes

25 de febrer de 2009

Llista d'exèrcit a 500 punts

He fet una llista d'exèrcit de 500 punts com a fita inicial de pintura, i que a més em servirà per al mini-torneig a 500 punts que es vol fer a Andurín.

Pel que fa al rerefons, és una força de la partida de guerra del Senyor del Caos Morght, abans que aquest s'unís a la flota del Príncep Dimoni Thouske i que esdevingués també un Príncep Dimoni.

Com sempre, s'accepten suggerències!

Lozov Morght, Senyor del Caos equipat amb armadura d'exterminador, un parell de fulles llamp i la marca de Khorne - 140 punts

Gladiatorum Prima - 217 punts

Drask, Paladí dels Cranis amb arma d'energia, relíquia personal i bombes de fusió
6 bersèrkers de Khorne
Rhino assignat

Escorta de Morght - 141 punts

6 bersèrkers de Khorne, un amb pistola plasma

TOTAL - 498 punts

23 de febrer de 2009

Ara, en altres idiomes!

Per fi, he aconseguit posar al bloc un traductor a d'altres llengües. La veritat és que el de Google és el que millor funciona i el més fàcil d'instal·lar.

Tanmateix, tingueu en compte que és una traducció automàtica i que possiblement no sigui massa bona. Per exemple, la traducció castellana és prou bona, però no ho és pas l'anglesa, que fins i tot costa d'entendre.

Ara, més fans de Warhammer 40,000 d'arreu del món podran llegir aquest bloc!

Imatge antiga dels Devoradors de Mons

20 de febrer de 2009

Sang i metall - Prefaci

Tot era una mica estrany per a Cadhor. Havia estat un mes tèrbol i confús, dins una època tèrbola i confusa. Cadhor era un gran amant dels canvis, però l'Heretgia havia estat una voràgine inextricable que l'havia trasbalsat.

L'Espistolari meditava en la seva cambra mentre esperava que la Stormbird aterrés a Tsagualsa. Havia estat citat per l'Aguaitador Nocturn en persona, per mitjà d'un missatge telepàtic privat. Els successius intents de Cadhor per reprendre el contacte amb el psíquic transmissor havien estat en va, cosa que li va fer pensar que havia mort. Era una invitació important, privada i, sobretot, que no es podia refusar.


Tanmateix, Cadhor estava amoïnat. No era pas coincidència que, menys d'un mes abans, hagués tingut una visió durant la seva meditació diària. Hi havia vist el seu Primarca, assegut al tron del seu palau, i una ombra que l'aguaitava. Era irònic: l'Aguaitador aguaitat. Només van ser uns segons, però el pressentiment durant la visió va ser que el seu senyor corria perill.

Això no obstant, quan va recuperar la consciència, Cadhor va considerar la seva visió un deliri causat per l'estat febril de la seva ment i per les turbulències de l'Immatèrium i va decidir no faltar el respecte al seu Primarca amb les dèries d'un subaltern. Al cap i a la fi, era per tots sabut que l'Aguaitador Nocturn era capaç de preveure el futur, així que si algun fet d'aquella índole anés a ocórrer, el Primarca ja hauria pres les mesures oportunes.

+++

El corredor que duia a la cambra personal del Primarca era angost i estava tènuement il·luminat per electrociris que revelaven parcialment els frescos que l'adornaven, amb imatges de les gestes realitzades per l'Aguaitador Nocturn. Dos membres de la Guàrdia Personal del Primarca l'escortaven, ocupant tota l'amplària del corredor. Les seves servoarmadures blaves estaven finament treballades amb detalls daurats, i els seus cascos estaven coronats per dues grans ales vermelles de ratapinyada.

Mentre els guàrdies obrien les feixugues portes que donaven al Sanctum del Primarca, Cadhor es va fixar en un dels frescos que mostrava una gran bola de foc que queia des del cel en un paisatge fosc, desolat i urbà. A sota, una inscripció en Alt Gòtic que deia:

El nen de l'espai cau sobre Nostramo.

Els guàrdies van romandre sostenint cadascun una porta i van deixar el pas lliure a Cadhor, qui va penetrar en l'immensitat de la cambra de l'Aguaitador Nocturn. La major part de la sala es trobava en la més absoluta obscuritat, i només s'hi distingia la figura del Primarca, elevat al seu tron al bell mig de la cambra. La seva servoarmadura era la més bellament ornamentada: una veritable obra d'art. No duia el casc posat, i la seva caballera negra competia en negror amb els ulls enfonsats al seu rostre adust.


Les portes es van tancar al seu pas i llavors una barreja de por i respecte van corprendre Cadhor, qui va clavar el genoll en terra en senyal de submissió davant el seu senyor. Va haver d'apartar la mirada del rostre del seu Primarca i va quedar-se sense paraules, a causa de l'astorament.

- Se... senyor - va aconseguir articular.

Cadhor va notar com el seu Primarca l'observava en silenci, i va sentir com la seva inquebrantable voluntat l'estudiava com si fos un petit insecte, una petita mota de pols. Després d'un temps en silenci, la imperiosa veu del Primarca va ressonar per tota l'estança:

- Epistolari Janus Cadhor.

Cadhor va tornar-se blanc en sentir el seu nom complet. Li va sorprendre que el seu senyor el conegués, ja que ell no havia pas destacat entre els Amos de la Nit després de l'Heretgia. Sí, havia assolit el rang d'Espistolari abans que més de la meitat de les Legions abandonessin el Fals Emperador, però la seva participació en la rebel·lió va ser més aviat exigua i havia esdevingut un fetiller més dels Amos de la Nit, sense cap importància.

- He tingut una visió en la qual prenies part, Epistolari Cadhor.
- Quin... honor, senyor - va respondre Cadhor, després d'uns instants, sorprès i astorat a parts iguals.

El Primarca va mirar durament el psíquic, com si esperés alguna cosa.

- Senyor, també vaig tenir una visió sobre vós - va afegir Cadhor, trencant el silenci incòmode.
- Ho sé, Epistolari Cadhor, però això no té importància ara - li va respondre l'Aguaitador Nocturn -. T'he fet venir perquè tinc plans per a tu, Epistolari Cadhor. Arribarà un temps en què ajudaràs un Capità dels Devoradors de Mons a guiar la seva flota.
- Jo, senyor? - no va poder reprimir Cadhor, estranyat per les profètiques paraules del Primarca.
- Et diré el que hauràs de fer aleshores...

19 de febrer de 2009

17 de febrer de 2009

15 de febrer de 2009

Història d'Angron I

Els fets que envolten la llegenda d'Agron són foscos i és díficil discernir els vertaders dels falsos. Tanmateix, la infància d'Angron no va ser pas fàcil.

Encara que no es conserva el nom del planeta on va caure l'infant, segons l'Speculum Historiale de Carpinus era un planeta tecnològicament avançat on les classes dirigents vivien en l'opulència dels seus palaus mentre la resta de la població vivia en la pobresa al voltant d'aquests palaus. Per entretenir la població, els dirigents organitzaven uns jocs en coliseus on gladiadors millorats tecnològicament lluitaven a mort davant l'enfervorit públic.

Un esclavitzador és qui va trobar l'infant Angron, envoltat de cossos d'alienígenes. Aquests alienígenes es pensa que eren eldars del món astronau de Biel-Tan, que, guiats per un vident que havia vist el carnatge que provocaria Angron, s'havien decidit a matar-lo. L'esclavitzador va pensar que seria un bon guerrer, en veure tots els alienígenes que havia mort, i se'l va endur.

Li van practicar els implants bioneurals que eren implantats a tots els gladiadors, que potenciarien la seva agressivitat i el convertirien en una bèstia de matar en combat. Aviat va demostrar ser un dels millors gladiadors i no va trigar a ser dut a la millor arena de la capital, on hi vivien diversos milers de cibergladiadors com ell.

Amb els anys, Angron va fer-se més i més fort i alhora més i més conegut arreu de tot el planeta. Tanmateix, mai no va deixar d'intentar escapar del seu captiveri, i després de molts intents fracassats va comprendre que no podria fer-ho tot sol.

Un bon dia tots els gladiadors, liderats per Angron, van escapar. Les baixes van ser altíssimes, però finalment un bon grup de gladiadors van aconseguir la llibertat, i es van establir a les muntanyes, prop d'on Angron havia caigut en aquell planeta. Durant anys, els nobles van enviar forces armades per derrotar aquells gladiadors psicòtics, però ells aguantaven.

Tanmateix, va arribar un punt en què Angron i els seus guerrers no arribaven al miler de caps. Un dia, quan Angron era damunt de la muntanya Fedan Mhor, el primarca va veure aproximar-se un exèrcit vastíssim, i llavors va adonar-se que la seva rebel·lió havia arribat al seu final.

L'Emperador, atret pel rastre psíquic del Primarca, feia dies que l'observava des de l'òrbita del planeta. Llavors va decidir-se a baixar i oferir a Angron reunir-se amb ell, però per a la sorpresa de l'Emperador, aquest va refusar. El seu lloc estava amb els seus esclaus, i no els abandonaria.

Encara que era un Primarca, l'Emperador sabia que Angron no sobreviuria a la batalla, i durant aquesta, va teleportar-lo a la seva nau quan era a Fedan Mhor. Angron va prendre el seu càrrec com a comandant dels Devoradors de Mons, però els gladiadors van ser massacrats pels exèrcits, i això no ho va oblidar mai Angron, ja que ho va considerar una traïció al seu honor marcial.

Senyor del Caos

Entengueu, mortals, que cadascun de vosaltres, cadascun dels vostres anomenats campions, és només una peça en el Gran Joc dels nostres Mestres.

14 de febrer de 2009

En projecte: Rhino 2

Vaig decidir començar per la part de baix, per poder muntar les cadenes i acoblar la part de dalt. Després de pintar-la amb capes diluïdes de Mechrite Red, de fer-hi el rentatge amb tinta i de retocar-la amb Mechrite un altre cop, li vaig fer un pinzell sec ben fort amb Blood Red.

Quan ja el vaig tenir acabat ja estava llest per pintar i muntar les cadenes.

Les cadenes i les rodes les vaig pintar amb un pinzell sec fort amb Boltgun Metal, un rentatge en tinta Badab Black i un pinzell sec de Chainmail. Després les vaig muntar.

Aleshores, ja amb les cadenes muntades, ja estava llest per acoblar-hi la part de dalt i començar a pintar el vehicle per dalt!

12 de febrer de 2009

Bersèrker


Honreu les vostres espases! Consagreu les vostres pistoles! Ungiu-les amb la sang calenta dels enemics més forts!
- Darius Khanan, Senyor de la Germandat de la Sang

11 de febrer de 2009

En projecte: Rhino del Caos

He començat a pintar i muntar un dels Rhinos del Caos que vull com a transport de les unitats de Bersèrkers de Khorne. Reconec que és una mica feixuc pintar i muntar tres Rhinos, però trobo que són necessaris per a acostar les tropes als enemics sense patir baixes, ja que d'altra manera serien crivellats mentre travessessin corrent el camp de batalla.


Gràcies a l'ajuda de Jesús (de la botiga Andurín) l'he imprimat amb sprai negre. Després de moltes proves, he decidit fer-li una bona capa base de diverses capes de Mechrite Red diluït, amb un rentatge de tinta Badab Black (corregida de nou amb Mechrite Red, perquè quedi un color uniforme). Després li faré un bon pinzell sec (pràcticament mullat) amb Blood Red, i un altre de fluix amb Blazing Orange. El resultat és el de la peça pintada de la foto.


Ara a per la resta del tanc! Anem per feina...

9 de febrer de 2009

Possés

8 de febrer de 2009

Escorpí de Llautó

Una gran notícia per als seguidors de Khorne de tot el món: Forge World ha dissenyat l'Escorpí de Llautó de Khorne i ja s'hi pot encarregar. Tots havíem desitjat veure una miniatura per a la fulla de dades de l'Escorpí de Llautó que sortia al suplement Apocalipsi, i ara els nostres somnis són realitat. Heus aquí unes imatges:


Aproximadament de la grandària d'un Baneblade, l'Escorpí de Llautó de Khorne és un vehicle superpesat que és una autèntica màquina de matar. Té una cadència de foc increïble (l'arma de la cua, el Canó Escorpí, és capaç de fer deu trets per torn), i en cos a cos és de les coses més perilloses del joc, a més de carregar 30 cm com si fos una bèstia. Aquesta màquina, a més a més, és un dimoni de Khorne, i és immune als poders psíquics. I si per casualitat és destruïda, munta un rembombori de por, ja que explota brutalment. Què més s'hi pot demanar?

En vull un!

6 de febrer de 2009

Tot preparat

Ja tinc la major part de l'exèrcit, ara només em falta muntar i pintar. Ara que ja han acabat els exàmens, podré posar-m'hi seriosament.

5 de febrer de 2009

Russ vs. Angron


Quan la mà del traïdor colpeja, colpeja amb la força d'una legió.
- Atribuït al Senyor de la Guerra Horus

Llista d'exèrcit a 1500 punts

Heus aquí la llista d'exèrcit que he dissenyat per al meu exèrcit. Com sempre, s'accepten suggerències i comentaris per millorar-la!

Snorr Thouske, Príncep Dimoni amb ales i la marca de Khorne - 140 punts

Lozov Morght, Príncep Dimoni amb la marca de Khorne - 120 punts

Gladiatorum Prima - 258 punts

Drask, Paladí dels Cranis amb arma d'energia, relíquia personal i bombes de fusió
7 bersèrkers de Khorne, un amb pistola plasma
Rhino assignat

Gladiatorum Secunda - 258 punts

Wronde, Paladí dels Cranis amb arma d'energia, relíquia personal i bombes de fusió
7 bersèrkers de Khorne, un amb pistola plasma
Rhino assignat

Gladiatorum Tertia - 243 punts

Naarsk, Paladí dels Cranis amb arma d'energia, relíquia personal i bombes de fusió
7 bersèrkers de Khorne
Rhino assignat

Lorg, Dreadnought del Caos amb dues armes cos a cos - 100 punts

8 Dessagnadors de Khorne invocats - 104 punts

Vindicator - 125 punts

Profanador amb arma cos a cos addicional - 150 punts

TOTAL - 1498 punts

4 de febrer de 2009

Crema!


Mata! Mutila! Crema! Mata! Mutila! Crema!
Mata! Mutila! Crema! Mata! Mutila! Crema!
- Khârn el Traïdor

Fúria de Khorne


En la feréstega foscor del llunyà futur només hi ha guerra...

3 de febrer de 2009

Genocidi de Ghenna

Va ser aquest esdeveniment el qual indirectament va causar que els Devoradors de Mons fessin costat a Horus durant l'Heretgia i donessin definitivament l'esquena a l'Emperador.

Angron havia promogut la psicocirurgia entre els seus legionaris, i havia fet que els tecnomarines dels Devoradors de Mons dupliquessin els implants fets en Angron com a model. Al principi va ser difícil, perquè aquesta tecnologia havia estat oblidada molt temps enrere, i molts esdevenien psicòtics incontrolables. Però finalment, els tecnomarines van poder crear guerrers més forts i agressius que aviat es van guanyar una terrorífica reputació.

El Liber Malum parla de moltes de les batalles lliurades pels Devoradors de Mons en aquells moments, però la més brutal va ser sens dubte el Genocidi de Ghenna. Durant una única nit de terror, tota la població del planeta va ser massacrada acarnissadament.

Això va alçar la llebre entre els comandants imperials i els altres primarques, i l'Emperador en persona va censurar l'ús d'aquests implants. Tanmateix, Angron no en va fer cas, i va prosseguir amb la psicocirurgia dels seus reclutes, fins que tota la Legió va esdevenir un exèrcit sedegós de sang.

Davant les queixes dels altres primarques, l'Emperador va enviar el primarca en el qual més confiava: Horus, el seu Senyor de la Guerra. Però va ser un gran error, perquè, encara que ningú ho sabia encara, Horus ja havia estat seduït pels Poders Ruïnosos.

Horus, qui era un gran psicologista, va trobar en Angron un guerrer consumit per l'amargor i el ressentiment. Així doncs, no va ser difícil per Horus alimentar aquesta amargor contra l'Emperador, donant-li èmfasi a la seva traïció i mostrant-lo com un ésser feble que devia ser reemplaçat. Horus va dir-li a Angron el que desitjava sentir, i, quan Horus va trair l'Emperador, Angron i els seus Devoradors de Mons van marxar al costat dels Fills d'Horus.

2 de febrer de 2009

Sang i metall: Presentació

SANG I METALL


Aquesta és la presentació de Sang i metall, una novel·la de fulletó que aniré publicant de mica en mica al bloc. Com amb les antigues novel·les de fulletó, s'accepten suggerències, de manera que els mateixos lectors poden influir en la successió d'esdeveniments de la novel·la.

Molt prompte, el primer capítol!

1 de febrer de 2009

Després de la batalla