31 de gener de 2009

La Gran Croada

30 de gener de 2009

Bersèrkers


"A Khorne no li importa d'on procedeixi la sang vessada. Ni a mi tampoc..."
- Khârn, durant la Batalla de Skalathrax

29 de gener de 2009

Records del passat

Segons les tèrboles paraules del Liber Chaotica, els Devoradors de Mons sovint tenen peces de l'armadura sense redecorar, amb els antics colors de l'antiga Legió, sense cap raó aparent.


Malgrat la seva set de sang, els Devoradors de Mons encara recorden el seu gloriós passat, perquè el seu present també és gloriós: ells combaten per la glòria de Khorne.

I el futur encara serà més gloriós per als Devoradors de Mons, quan ocupen el lloc que els pertany un cop es destrueixi el Fals Emperador!

Sang per al Déu de la Sang!


Sang per al Déu de la Sang!
Cranis per al Tron de Cranis!

Khorne

Khorne és el Déu del Caos més antic, ja que va néixer durant l’Edat Mitjana de Terra, i és el més poderós de tots quatre.

Khorne és el Déu de la Sang, l’insaciable, el rabiüt. És el déu de la violència, de l’assassinat, és el déu guerrer. Damunt d’una gran muntanya de cranis té el seu tron de coure, enmig d’una mar de sang. A Khorne no li importa d’on vingui la sang ni d’on vinguin els cranis, li plau la mort dels enemics tant com la mort dels seus seguidors.

Els seguidors de Khorne solen ser ferotges guerrers que, ja siguin honorables paladins o execrables traïdors, cullen cranis en nom del Déu de la Sang.

Per tot l’univers s’estén la matança i les guerres, per la qual cosa Khorne és el més poderós dels Déus del Caos.

28 de gener de 2009

Devoradors de Mons

Els Devoradors de Mons són els més fidels seguidors de Khorne de tot l'univers.

Durant la Gran Croada la legió dels Devoradors de Mons van ser una de les legions més batalleres i agressives, massacrant la població de mons que ni tan sols havien qüestionat la paraula de l'Emperador. A pesar de tot, els Devoradors de Mons eren fidels servidors de l'Emperador.

Tanmateix, Angron, el primarca dels Devoradors de Mons, tenia un antic rancor amb l'Emperador, i la seva fidelitat cap a Horus, el Senyor de la Guerra, era inqüestionable, ja que a més, era el seu amic i company. Així doncs, no va ser difícil per a Horus convèncer-lo perquè participés en la seva croada contra l'Emperador i el seus plans d'utilitzar la humanitat per esdevenir un déu.

Així és com la legió va ser seduïda cap al Caos, i és clar, canviar els costums canívals per la veneració a Khorne no va ser pas difícil, i prompte tot el capítol va passar-se al Caos, i els insurrectes van ser sacrificats a Isstvan III. Després del Setge al Palau Imperial, els Devoradors de Mons van fugir cap a l'Ull del Terror, i Angron va esdevenir un Príncep Dimoni.

Tanmateix, durant la Batalla de Skalathrax la legió va fugir a la desbandada i ja no actua com a legió, però sí existeixen grups d'antics legionaris que actuen independentment o amb d'altres renegats.